Davant la màscara de Tutankhamon: bellesa, història i una ferida invisible

Després de tants anys en què no es podia fotografiar la màscara de Tutankhamon, tenir-la al davant és un autèntic privilegi. Poder-la observar amb calma i compartir-la amb tothom és una experiència que emociona, perquè no estem davant d’un simple objecte d’or, sinó davant d’una de les icones més potents de la història de l’arqueologia.

La màscara funerària de Tutankhamon és una obra mestra concebuda per convertir el rei en un ésser etern. L’or, material associat als déus, construeix un rostre serè, perfecte, fora del temps. El nemes ratllat, la barba postissa i la simetria absoluta no busquen retratar el jove faraó tal com era en vida, sinó mostrar-lo com havia de ser per a l’eternitat: divinitzat, immutable, perfe

cte. Aquesta màscara no és una decoració, és una transformació simbòlica.

Quan Howard Carter i el seu equip van descobrir la tomba l’any 1922, es van trobar amb un problema inesperat. A causa de les resines utilitzades durant la momificació, la màscara havia quedat literalment enganxada al cos de la mòmia. En l’intent de separar-la, i amb les tècniques limitades de l’època, es va produir un dany greu: el coll de la mòmia es va trencar. Avui sabem que Tutankhamon està decapitat com a conseqüència directa d’aquella intervenció.

Aquest episodi és una de les parts menys explicades de la història, potser perquè trenca amb la imatge gairebé sagrada que envolta el descobriment. De fet, actualment aquest detall es gestiona amb molta discreció, i no es mostra al públic. Però forma part de la realitat arqueològica: les grans descobertes també van acompanyades d’errors, presses i decisions preses en un context molt diferent de l’actual.

La màscara, avui conservada i exhibida amb tota la cura possible, continua transmetent una força extraordinària. Mirar-la sabent tot això no li resta bellesa; al contrari, la fa encara més humana i més històrica. Darrere l’or i la perfecció hi ha una història complexa, amb llums i ombres, que ens recorda que l’arqueologia no només tracta de descobrir el passat, sinó també d’aprendre a respectar-lo. Gaudiu-la, perquè no és només una icona: és una lliçó d’història.