Molt abans que Catalunya existís com a entitat política (a l’edat mitjana), cultures de diversa índole, algunes d’autòctones i d’altres vingudes de terres llunyanes, van assentar-se sobre aquesta terra per formar les seves famílies i    els seus primer nuclis d’hàbitat. Alguns aprofitaren els centenars de coves y balmes repartides sobre el territori per fer-hi vida (paleolític/neolític), d’altres decidiren conrear la terra, estabular animals domesticats i construir les primeres cases amb poc més que fang i fustes (neolític/edat dels metalls). Amb el pas dels anys, tot i compartir unes arrels idèntiques, cada entitat, població o àrea geogràfica individual, va anar assolint unes característiques específiques que la diferenciaven dels seus veïns, si això li sumem una creixent pressió demogràfica i la necessitat de noves terres per mantenir alimentada a la població, en poc temps aquestes entitats veïnes es van veure abocades a competir, mitjançant les armes, pel control del recursos disponibles (edat del ferro/tribus ibers).

En aquest curs viatjarem a lo més profund de la prehistòria per conèixer als primers habitants de la nostra terra. Descobrirem d’on venien, com vivien i què ens van deixar per a la posteritat. Avançarem cronològicament per assistir al naixement de l’agricultura, la ramaderia, les tècniques de producció ceràmica, així com l’aparició dels primers poblats i la manipulació dels elements per a la foneria de metalls (edats del coure – bronze – ferro). Veurem a les primeres societats complexes de l’edat del ferro de casa nostra, els ibers. Parlarem de com s’organitzaven, els contactes comercials que tenien, quins costums i creences practicaven...fins que un bon dia varen albirar un vaixell que s’apropava a la costa. Eren els grecs (s. VI ane.), que venien a comerciar i a buscar un nou indret on instal·lar-hi el seu excedent de població (colònia), i poder viure pacíficament al costat dels indígenes. Descobrirem què ens van aportar els contactes amb una de les civilitzacions més refinades i cultes del món antic, fins que pocs segles després, els romans envaïen la terra i la ocupaven per la força de les armes. Els ibers indígenes no varen poder resistir l’embat d’una força militar superior i varen acabar diluïts entre els nous colons vinguts de terres itàliques, adquirint la seva llengua i el seu mode de vida fins a la caiguda de l’Imperi Romà i posterior invasió de pobles bàrbars, moment en el que entràvem al període històric medieval.